La mort de JFK, al descobert

Gairebé 54 anys després de la mort de John F. Kennedy, finalment tots els arxius secrets, confidencials i classificats sobre l’assassinat són de domini públic. Ahir van quedar a disposició del públic tots els documents relacionats amb un dels episodis més negres de la història dels EUA, font de teories de la conspiració sobre què va passar realment el 22 de novembre del 1963 i si Lee Harvey Oswald va ser l’únic rere el magnicidi.

“El llargament anticipat alliberament dels arxius de JFK succeirà demà [per dijous]. Molt interessant”, va piular el president Donald Trump, casualment quan estava de camí a l’aeroport de Dallas, l’últim que va trepitjar Kennedy.

Trump, amant de les teories de la conspiració i que també té la seva sobre l’assassinat de JFK –durant la campanya va insinuar que el pare d’un dels seus rivals en les primàries republicanes, Ted Cruz, estava conxorxat amb Oswald–, era l’únic que podia vetar la publicació d’alguns documents. Tot feia pensar que no s’hi interposaria, si no fos que una decisió d’últim minut o una pressió externa massa forta l’obligués a actuar sobre tot el paquet de documents o una part que considerés sensible.

En tancar aquesta edició, els documents encara no s’havien fet públics. Una vegada es van alliberar, van quedar a exposició de tothom qui ho desitgés, sense cap tipus de censura ni passatge ocult ni esborrat.

Sigui com sigui, faran falta moltes hores per analitzar els 3.100 documents impresos i auditius nous (un 1% del total de documents del cas), i la revisió de 30.000 arxius prèviament alliberats amb parts suprimides que ja no seran censurades. Milions de pàgines que seran devorades per experts, analistes i amants de les teories de la conspiració, intentant trobar l’esquerda que expliqui què va passar realment i per què les agències d’espionatge nord-americà no van poder aturar el magnicidi del 35è president del país mentre passejava en un descapotable pel centre de Dallas.

Els experts creuen que el més important que s’hi podrà trobar és què va passar en el viatge que Oswald va fer a Mèxic dos mesos abans de l’assassinat. Els contactes amb espies del KGB i diplomàtics del règim cubà són un dels enigmes que els documents haurien de resoldre. Comunista reconegut, algú encara creu en una trama més complexa i no la tesi del llop solitari.

Segons l’Arxiu Nacional dels EUA, la majoria dels documents que s’han mantingut en secret, informes oficials de la CIA i l’FBI, fins ara no s’havien revelat perquè es considera que “no estan relacionats amb l’assassinat” o “no tenien rellevància”. Per aquest motiu, la pressió dels serveis d’espionatge dels EUA, especialment de la CIA, per continuar bloquejant els documents és pública i notòria, escudant-se en el fet que s’hi destaparan operacions vigents fins a la dècada dels noranta i que es podrien posar en perill accions actuals i fins i tot la identitat d’alguns espies.

En aquest sentit, els arxius seran documents valuosíssims per entendre l’entramat sobre com funcionava l’espionatge en plena guerra freda.

Clint Hill, guardaespatlles de la primera dama Jackie Kennedy i immortalitzat pel fet de ser el primer a escalar el cotxe presidencial després dels trets, insistia hores abans que es fessin públics els documents a defensar la teoria oficial, augurant que cap dels documents satisfaria els seguidors de teories de la conspiració.

“Sé el que vaig veure, escoltar i sentir. Que, a banda de tota l’evidència que he vist, indica [que hi havia] un tirador. Lee Harvey Oswald. Tres trets. Des de la mateixa posició”, piulava l’octogenari a principi d’aquesta setmana.

L’exagent, que encara confessa sentir-se culpable de la mort de Kennedy per haver reaccionat “centèsimes tard”, només espera que els arxius serveixin per “saber més sobre la raó per la qual [Oswald] va fer el que va fer”.

El país està expectant per aclarir-ho tot. Una enquesta del portal FIveThirtyEight conclou que la majoria dels nord-americans encara no està convençuda de la versió oficial: un 61% creuen que Oswald no va actuar sol.