Política

Espanya té un problema amb les reivindicacions

Els pensionistes lideren una forta onada de mobilitzacions pel malestar social existent a l’Estat

La gran manifestació feminista del 8-M, metges, estudiants i funcionaris, altres sectors en lluita

El malestar social existent en múltiples col·lectius de la societat és un altre dels problemes greus que afronta l’Estat espanyol, amb una cada cop més evident desconnexió entre la ciutadania i els poders públics. Els pensionistes encapçalen sense cap mena de dubte la mobilització reivindicativa. Per la seva persistència, extensió territorial i transversalitat. Però no són els únics. La impressionant mobilització feminista que es va produir el 8 de març passat amb motiu del Dia de la Dona Treballadora, o les noves marees de protesta que està previst que es reactivin en les pròximes setmanes amb els metges al capdavant i els estudiants a continuació, en són alguns exemples més. I també nombrosos sectors del funcionariat que reclamen que s’acabin les congelacions salarials.

Els carrers tornen a ser un magnífic termòmetre del profund malestar social existent. En molts casos directament contra el govern del PP, però també contra estructures de l’Estat que impedeixen solucionar problemes socials greus. L’anunci de la ministra Fátima Báñez als pensionistes d’un augment del 0,25% de les pensions en un to triomfalista, va ser interpretat per molts com una ofensa i va ser l’espurna que va activar les protestes de jubilats més importants de les darreres dècades. La demanda d’unes pensions dignes i la defensa d’un sistema de pensions públic enfront de l’impuls privatitzador del govern de Rajoy han estat les principals reivindicacions plantejades.

El govern del PP també va menysprear la convocatòria feminista del 8 de març que reivindicava trencar la bretxa salarial entre homes i dones i una lluita més decidida amb noves mesures contra la violència de gènere que cada any es cobra la vida de desenes de dones assassinades. Rajoy va arribar a dir sobre la bretxa salarial que no era una qüestió que se n’hagués d’ocupar el seu govern. La resposta de centenars de milers de dones en les manifestacions de tot l’Estat i el seguiment de la vaga feminista va desbordar totalment l’executiu de Rajoy.

El PP ha volgut atribuir les fortes mobilitzacions a un impuls dels partits de l’oposició, amb Podem al capdavant, per tal de desgastar el seu govern. Però la realitat és que el problema de fons és que en un Estat espanyol poc sensible a les demandes socials i amb una recuperació econòmica que no arriba als sectors més vulnerables, el govern del PP ha actuat com un veritable piròman avivant múltiples protestes i manifestacions.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia