Política

Els ‘fantasma’ persisteixen a les llistes gironines

El PSC s’abona a presentar de nou gent de Barcelona sols en pobles i per emplenar

El PP retalla llistes, però torna a omplir amb gent de Madrid, i Cs i Vox també en tenen casos

Quatre anys després que el PSC i el PP fossin molt criticats per presentar gent de fora –els anomenats candidats fantasma– a les llistes de les municipals, l’estratègia es repeteix, sobretot en el cas del PSC. Els socialistes s’hi abonen de nou a la demarcació de Girona usant gent de l’àrea de Barcelona tant com a candidats únics en pobles petits com per tancar llistes. El PP redueix dràsticament el nombre de llistes però, tot i així, torna a tirar de gent de Madrid per completar candidatures llargues. També Ciutadans i Vox en tenen casos.

Candidats únics del PSC

El PSC presenta 114 llistes, dues més que al 2015, però gairebé un terç, 37, són candidats únics en pobles en llistes obertes, deixant clar que amb un sol possible edil no hi ha projecte de govern. En molts casos una simple cerca prova que són militants socialistes a l’àrea de Barcelona. Hi ha exemples a totes les comarques (alguns s’exposen a la plana del costat), tot i que destaquen els múltiples casos a l’Alt i Baix Empordà. Per exemple, a l’Alt Empordà, a Pedret i Marzà presenten un exregidor de Montcada i Reixac; a Pontós, un membre del PSC de Barberà; a Rabós, la candidata va treballar al PSC a Barcelona del 2007 al 2015, i a Vilamaniscle, la candidata és del Garraf. Pel que fa al Baix Empordà, a Vilopriu presenten el director de l’àrea de territori de l’Ajuntament de Badia del Vallès; a Garrigoles, el secretari de comunicació i noves tecnologies del PSC a Ripollet; a Colomers i Vilaür els candidats són de Badalona, i a Ultramort, de Santa Coloma de Gramenet. Per citar alguns exemples d’altres comarques, el PSC presenta a les Preses un veí de Santa Coloma de Gramenet; a Sant Andreu Salou, un de Barcelona; a Sant Miquel de Campmajor, un de Ripollet, i a Espinelves, un membre de l’executiva del PSC al barri barceloní de Sant Martí.

Llistes del PSC

El PSC, a més, també recorre a militants i càrrecs de l’àrea metropolitana per acabar d’omplir llistes més llargues, fins i tot en municipis on tenen representació, com Saus, Camallera i Llampaies, i Mont-ras. A Sant Llorenç de la Muga, en què el ple creix de 5 a 7 regidors, ha hagut de passar d’un nom el 2015 (que va tenir quatre vots) a una llista de set, amb gent de Barcelona i Badalona. També són una mina de veïns de l’àrea metropolitana les candidatures socialistes a diversos pobles on no es van presentar fa quatre anys: Cantallops, Capmany, Garriguella, Masarac, Maçanet de Cabrenys, Navata, Sant Climent Sescebes, Vilanant (aquí destaca per exemple al quart lloc un exregidor de Palau-solità i Plegamans i al setè i últim, un conseller del PSC d’Horta-Guinardó), Vila-sacra (amb un exconseller de Nou Barris al número 5)... En alguns casos només els caps de llista són del poble i també hi ha llistes noves en què es recorre més a gent d’altres punts de Girona i no tant a Barcelona; és el cas de Corçà (amb un últim nom barceloní, això sí), Tossa de Mar (en què destaca al vuitè lloc Antoni Illescas, exregidor de Palafrugell), Mieres i sobretot municipis del Gironès, en què es recorre molt a la capital, com Aiguaviva, Sant Martí de Llémena, Celrà, Cassà, Vilablareix, Sant Julià... Cal destacar a part l’exportació de regidors i excandidats de la capital a pobles del voltant. Un dels quatre regidors a Girona, Quim Rodríguez, es presenta de cap de llista a Sarrià de Ter (on va néixer), amb una llista amb bastants noms gironins, i un altre, Manuel Martín, va de tres a Fornells, en una llista amb gent gironina i barcelonina. A més, Maite Guerrero, número cinc a Girona el 2015, és l’alcaldable a Sant Gregori, i Francisco Javier Montero, número 13, ho és a Anglès, amb una llista quasi tota de l’àrea de Barcelona, inclòs un assessor d’alcaldia de l’Hospitalet.

PP, Ciutadans i Vox

El PP ha passat de 70 llistes el 2015 a només 30 però encara ha de recórrer a militants de la Comunitat de Madrid per omplir. Sobretot passa al Baix Empordà, en poblacions com ara Calonge, Gualta, Santa Cristina d’Aro, Torroella de Montgrí (on destaca al lloc 14è un càrrec de confiança del Congrés) i Palafrugell, on tanca la llista un candidat suplent també el 26-M al Parlament balear per Menorca. Al Gironès, ressalta el cas de Vilablareix (amb la secretària del grup del PP a l’Ajuntament d’Alcobendas en el número sis, per exemple) i sobretot Fornells, amb un exresponsables de les xarxes del partit a Barcelona encapçalant una llista plena de noms madrilenys.

Pel que fa a Ciutadans, que passa de 10 a 25 llistes, recorre a forans en alguns municipis, bàsicament del Baix Empordà, per completar (sobretot a gent d’altres punts de la demarcació). Alguns exemples són Begur, Forallac, Palamós i Torroella. Un cas a part és Caldes de Malavella, on es presenta d’alcaldable Manuel Vázquez, que ara és regidor a Girona, amb un número dos de Barcelona. Al poble ja hi ha veus que els acusen de ser tots de fora.

Vox es presenta només a cinc municipis i en alguns casos usa militants d’altres llocs on no fan llista. A més, a Olot acaben d’omplir amb gent de l’àrea metropolitana. El cas més clar de persona forana és l’alcaldable a Girona, Alberto Tarradas, que és d’un poblet de l’Empordà i actualment està empadronat a Roses.

LA XIFRA

698
candidatures
es presenten en total als 221 municipis de la demarcació en les eleccions municipals del 26 de maig.

Nou intent en municipis amb zero vots el 2015

L.A

En les municipals del 2015 hi va haver a la demarcació una dotzena de candidatures fantasma que van obtenir zero vots, disset candidats únics que es van quedar amb un sol sufragi al seu favor, i deu llistes amb menys vots que integrants. Tot i que un dels principals motius dels candidats fantasma –a més de subvencions per presència territorial– és esgarrapar vots per tenir més presència a consells comarcals i diputacions, la majoria –sobretot el PSC– proven de nou sort en els municipis on l’estratègia no va funcionar el 2015.

Zero vots

Els socialistes es van quedar amb zero vots en nou pobles petits en què presentaven un candidat únic –Das, la Vajol, Meranges, Ogassa, Palau de Santa Eulàlia, Sant Ferriol, Susqueda, Toses i Viladasens– i també a Guils de Cerdanya, amb una llista de 7 noms encapçalada per un conseller del barri de Sant Martí de Barcelona. Ara ho intenta de nou a tots. A Guils, a la nova llista hi ha veïns de Barcelona, Montcada i Reixac i l’Hospitalet. També són sospitosos els nous candidats únics als poblets amb zero vots el 2015 i en alguns casos és comprovable que són forans: a Das la candidata fa quatre anys era a la llista de Sant Quirze del Vallès; el de Sant Ferriol que és de Santa Coloma de Gramenet, i el de Susqueda, de Barcelona.

També es van quedar a zero vots al 2015 el PP a Garrigoles i CiU a Sales de Llierca, però en aquest cas ja no tornen a provar sort.

Un sol vot

Entre els que van tenir un vot, destaca el nou intent del PSC a Boadella i les Escaules, perquè el creixement poblacional fa que ara hagin de presentar una llista de set noms, on hi ha gent de l’Hospitalet, Badalona, Barcelona i Barberà. Hi destaquen el secretari de comunicació de la JSC de Barcelona en el sisè lloc, i un tècnic del partit en anàlisi electoral en el setè. Dels altres vuit municipis on el PSC va tenir un vot, només no es presenten a Rupià. Als altres set hi tornen amb candidats forans: a Serra de Daró i Queralbs presenten membres del PSC de Montcada i Reixac; a les Lloses, el president del partit a Santa Coloma de Gramenet, i a Ultramort, un veí d’aquesta població; a Urús, una candidata que el 2015 anava a la llista de Cerdanyola del Vallès; i a Vidrà i la Selva de Mar, gent de Barcelona.

En canvi, el PP no presenta llista en cinc dels vuit municipis on va tenir un sol vot (Albanyà, Sant Mori, la Selva de Mar, Toses i Viladasens). Sí que ho prova de nou a Das, Fontanilles i Torrent. En l’últim cas presenta, a més, el mateix candidat que el 2015.

Llistes amb pocs vots

Quant a les llistes amb menys vots que integrants, el PSC ja no ho torna a intentar en cinc dels sis municipis (Alp, Bolvir, Brunyola, Espolla, Fontanals de Cerdanya i Llívia) i només prova sort de nou a Osor, amb una llista plena de gent de l’àrea metropolitana de Barcelona. El PP, per la seva banda, no fa llista a cap dels dos municipis on el 2015 va tenir menys vots que integrants tenia la candidatura (la Pera i Pont de Molins) i Escons en Blanc tampoc es torna a presentar a Rupià, on li va passar el mateix.

Un cas curiós són els germans Veray Cama del PP. Josep repeteix a Siurana, on va tenir dos vots el 2015; Jordi passa de la llista de Quart a ser el candidat de Sant Martí Vell; Jaume, que va ser el 2015 cap de llista de Llambilles (9 vots), va de 2 a Calonge; Concepció segueix d’alcaldable a Girona, i Júlia, de número dos a Fornells.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.