Un jutjat de Barcelona ha arxivat una querella de dos germans bessons per tortures a la comissaria de la Policia Nacional a la Via Laietana durant el franquisme. Tot i la nova llei de memòria històrica, el magistrat del jutjat d’instrucció número 3 considera que els fets estan emparats per la llei d’amnistia del 1977. Segons ha avançat El Nacional i ha confirmat l’ACN, la fiscalia ha recorregut la decisió davant l’Audiència de Barcelona. Pepu i Maribel Ferrándiz van ser detinguts el 1971, quan tenien 17 anys, per militar a la Jove Guàrdia Roja, referent juvenil del Partit del Treball d’Espanya. Van estar 32 dies retinguts a la comissaria, on asseguren que van rebre agressions físiques i psicològiques durant els interrogatoris.

La querella s’adreça al comissari en cap de la comissaria de Via Laietana en el moment dels fets, Vicente Juan Creix, a l’inspector en cap d’aleshores, Rafael Núñez Valverde, i a dos agents, Atilano del Valle Otero i Geuino Nicolás Navales García. Segons la denúncia els quatre estaven adscrits a la Sisena Brigada Regional d’Investigació Social de la Prefectura Superior de Policia de Barcelona, també coneguda com a Brigada Político-Social.

La denúncia, que inclou uns fets patits prèviament per Pepu Ferrándiz en el marc d’una detenció prèvia, el desembre del 1970 quan tenia 16 anys, afirma que les detencions dels dos germans es van produir “per motius polítics en un context de persecució per part de l’Estat espanyol a totes les persones que es consideraven contràries al règim dictatorial imposat per Francisco Franco”.

Segons la querella, durant el període de detenció els germans Ferrándiz van ser sotmesos a diferents tècniques de tortura física i psicològica amb la finalitat d’extreure’ls informació sobre la militància política d’altres persones del Partit Comunista d’Espanya-Internacional (PCE-I).

En el cas de Maribel, el relat de les tortures que inclou la querella narra condicions de manca d’higiene elevada a la cel·la i de mala alimentació. Era sotmesa a interrogatoris a qualsevol hora del dia en un despatx situat en un pis superior, de tal manera que les pujades i baixades continuades li van causar “una desorientació forçada i una desubicació espai-temporal”.

Pel que fa a Pepu, també va passar els dies a la comissaria en una cel·la petita i humida. A diferència de la seva germana, que la compartia amb quatre persones, ell estava aïllat. La mala salubritat de l’espai i la mala alimentació eren també circumstàncies que l’afectaven igual que a Maribel.

També com ella, Pepu va ser sotmès a interrogatoris continuats a qualsevol hora del dia, també en un despatx d’un pis superior per desorientar-lo. En altres ocasions “el treien de la cel·la únicament per agredir-lo, sense que es produïssin interrogatoris”.

Una setmana després de la detenció “es van endurir els interrogatoris i va augmentar la violència, quan els agents descobreixen el seu rol dins la Jove Guàrdia Roja”. La querella explicita que durant els interrogatoris, “les agressions eren aleatòries i en ocasions eren diversos agents els qui agredien simultàniament”.