Política

Eleccions 2024

El català agafa protagonisme

La immersió lingüística i el retrocés de l’ús social de la llengua catalana centren l’atenció a l’inici de la campanya electoral

Una conselleria específica, passar la gestió a Presidència, una doble xarxa escolar i refer el consens, algunes de les propostes

Blindar o no la immersió o revisar el model són algunes de les qüestions que plantegen els partits

L’ús social del català ha experimentat una davallada alarmant i progressiva en els últims anys, sobretot entre els més joves. Les últimes dades més actuals, les de l’Enquesta a la Joventut de Catalunya del Departament de Drets Socials feta pública al desembre amb dades del 2022, constaten que en els últims 15 anys l’ús social del català entre la població de 15 a 34 anys ha caigut 18 punts. Aquesta “emergència” del català encara és més evident i preocupant dins de les escoles i els instituts. Segons l’últim informe sociolingüístic de l’alumnat de quart d’ESO de Catalunya del 2022, fet públic a l’octubre, només un de cada quatre alumnes té el català com a primera llengua. Això també ha fet reduir l’ús del català dins de les aules, ja no només entre iguals, al pati i al menjador, sinó en la comunicació entre professorat i alumnat. Tot això sumat als últims resultats de les competències bàsiques de sisè de primària i quart d’ESO, que constaten el pitjor nivell de català dels últims 10 anys, ha portat al centre del debat de la campanya electoral la llengua catalana i el model d’immersió lingüística.

De fet, només tres setmanes després d’anunciar la convocatòria d’eleccions, el candidat d’ERC i president en funcions, Pere Aragonès, va anunciar la creació d’una conselleria específica per a la llengua catalana, que en el programa s’inclou com a conselleria de Política Lingüística. Aragonès ha posat en relleu que per ERC la llengua i la cultura són una “política estratègica” i una “prioritat”. De fet, aspiren a mantenir-se al govern per culminar el Pacte Nacional per la Llengua per assegurar el foment del català en coordinació amb totes les conselleries, com per exemple el Departament de Salut, on també hi ha hagut molta polèmica pel baix ús social entre els professionals, per la qual cosa s’han incentivat cursos de català entre els sanitaris. ERC aposta per defensar la immersió lingüística a l’escola, tot i que Aragonès ha remarcat que “cal posar-la al dia”. En concret, en el programa es defensa que cal adaptar la immersió “als nous escenaris educatius”. “Garantirem que el català esdevé la llengua vehicular normal” del sistema educatiu, expliciten.

Precisament el nou partit Alhora, de Clara Ponsatí, va encendre el debat en precampanya assegurant que el model actual és de “falsa immersió” i proposant com a eix del seu programa electoral un model de doble xarxa escolar ; l’una, amb centres educatius 100% en català i l’altra, no. Aquesta proposta ha estat rebutjada per tots els partits. Cal recordar que precisament el model d’immersió va apostar per no separar els alumnes per la llengua, per facilitar la cohesió social.

En emergència

Carles Puigdemont, candidat de Junts+, considera que hi ha “un problema gravíssim” amb la llengua catalana, que ha qualificat “d’emergència nacional”. Ha anunciat que impulsarà una “estratègia conjunta per fer front a l’ofensiva judicial” contra l’escola catalana. El cap de llista de Junts+ també ha assegurat que la seva formació no pararà “fins que el català “tingui l’estatus europeu que ha de tenir i ocupi el lloc central de la societat catalana”. La cap de llista per Tarragona de Junts+, Mònica Sales, apunta que en un “estat d’emergència lingüística” la protecció i promoció del català serà un “eix central de l’acció de govern”, una competència que liderarà directament el president. Junts+ també aposta perquè la Generalitat actuï d’ofici contra els casos de discriminació lingüística que “vivim massa sovint”, a més de “donar un nou impuls al Consorci per a la Normalització Lingüística” per promoure l’aprenentatge del català, sobretot entre els nouvinguts. Aposten per “un pla de xoc” del català, l’aranès i el llenguatge de signes català. Pel que fa a l’escola, defensen el model d’immersió i aposten perquè, segons Sales, “la xarxa d’inspecció vetlli perquè aquesta immersió sigui real”. “El català ha de ser la llengua vehicular a l’escola”, és a dir, que, segons Sales, no només es parli dins de l’aula sinó en tots els àmbits escolars, també “al pati i als passadissos”. Aposten també per fer una avaluació de la llengua oral a sisè de primària i quart d’ESO per garantir la competència oral del català entre l’alumnat.

En el programa de Junts+ també es fa referència al coneixement del català entre els professionals públics. Així es comprometen, entre d’altres, a “complir les clàusules lingüístiques” en la contractació pública i a garantir que el personal del sector públic utilitzi el català en la seva relació amb la ciutadania i disposi dels certificats C1 i C2.

Des del PSC, el seu candidat, Salvador Illa, vol retornar la Política Lingüística, que ara està dins Cultura, a Presidència, “com en l’època de Pasqual Maragall i José Montilla”, per “ressituar-la com a política del conjunt del govern”. En el programa, els socialistes defensen garantir els usos lingüístics de la ciutadania i “assegurar l’atenció pública en la llengua escollida per cadascú”, ja sigui el català, el castellà o l’aranès. Un dels objectius és fomentar l’ús del català, tot i que en el programa s’iguala el català i el castellà. Així, es busca crear un observatori de la llengua amb actuacions per “assegurar el ple domini del conjunt de llengües oficials”. També aposten per garantir una “escola comuna per a tothom” on no se separi l’alumnat “per raó de llengua” i on el català, segons Illa, sigui el “centre de gravetat de l’ensenyament”. De fet, al programa defensen “garantir el domini oral i escrit del català i del castellà al final de l’ESO i preservar el consens acordat a la Llei 8/2022 , del 9 de juny, sobre l’ús i l’aprenentatge de les llengües oficials” pactada al Parlament per ERC, Junts, el PSC i els comuns arran de la sentència del 25% de castellà, una llei criticada per la CUP, que en demana la derogació perquè, segons la cap de llista, Laia Estrada, “introdueix la vehicularitat del castellà a l’escola”, posant “en risc de forma claríssima la immersió”. De fet, els socialistes aposten per garantir el coneixement del català, el castellà i l’anglès o una altra tercera llengua com a fórmula per garantir la igualtat d’oportunitats entre l’alumnat. Precisament l’aposta pel trilingüisme és una de les crítiques que Illa ha rebut dels seus adversaris, com ara ERC, els comuns i la CUP, per “abraçar tesis” i copiar “receptes” de Ciutadans.

La CUP aposta per obrir un debat sobre el català a l’escola després del 12-M i per “blindar” el model d’immersió que posi fi a “la segregació endèmica” del sistema educatiu català i a través del que han anomenat pla lingüístic general, sense entrar en detall. De fet critiquen els diferents governs de la Generalitat per no haver estat capaços de “blindar ni desplegar” el model d’immersió “amb convicció”. També han criticat la proposta d’ERC d’una conselleria específica per la llengua si no va acompanyada de recursos, és “realment efectiva” i té “autoritat” sobre la resta d’àrees i conselleries.

En Comú Podem també ha defensat el model d’immersió a l’escola davant “certes ocurrències” que aposten per una xarxa segregada. La seva candidata, Jéssica Albiach, ha fet una crida a “protegir” la immersió amb un nou pacte que “blindi” el model de l’ofensiva judicial del PP i Vox, tot i que també ha reclamat deixar “tranquil·la” l’escola i els professionals de l’educació. Proposen fer un pla nacional del català i l’aranès que en “consolidi l’ús” i “n’asseguri el coneixement i supervivència”.

Cohesió social o segregació
El model d’immersió lingüística es va gestar als anys vuitanta amb un debat previ que va acabar amb la decisió de garantir el coneixement i ús del català amb l’objectiu de buscar la cohesió social i, per tant, es va rebutjar segregar l’alumnat per raó de llengua. El retrocés de l’ús social del català en àmbits com ara la salut, la justícia i l’educació, així com els embats judicials amb sentències pel 25% del castellà que modifiquen el model i la proposta de la doble xarxa escolar del partit Alhora han posat el català i la immersió com a eixos clau dels programes electorals i de la campanya pel 12-M.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.