Política

Clou la campanya més incerta

La campanya més restringida acaba amb crides a la mobilització

El resultat és molt incert, amb un terç dels votants encara indecisos

La JE de Barcelona no respon a 2.500 excuses, que es resoldran avui o al mateix col·legi electoral

La campanya electoral més atípica va acabar ahir amb crides de tots els partits polítics a la participació i a la mobilització dels votants i del gros d’indecisos. Les restriccions a la mobilitat i la pràctica absència de simpatitzants en els actes i en els mítings finals d’ahir han marcat aquesta quinzena prèvia a les eleccions al Parlament de demà.

La Covid-19 i la crisi econòmica i social que se n’ha derivat han fet d’aquestes eleccions –a les quals s’arriba perquè els tribunals van inhabilitar el president Quim Torra la tardor passada– les més incertes dels últims anys per diversos factors: totes les enquestes coincideixen a xifrar en un terç el nombre d’electors indecisos, i aquest gros decidirà el guanyador i el resultat. També per l’abast de l’abstenció, tenint en compte que les eleccions del 2017 van registrar un rècord de participació del 79% dels votants, però que demà serà força més baixa. Aquest fet afavoriria l’entrada al Parlament dels partits amb menys votants.

La incertesa sobre la convocatòria mateixa, que el govern pretenia ajornar per no agreujar la pandèmia, fa pensar en una participació més baixa. El rècord del nombre de vots emesos per correu, que superarà els 265.000, compensarà lleugerament el recel de molts ciutadans a personar-se als col·legis electorals –molts dels quals han canviat de seu per evitar aglomeracions–, però caldrà veure’n l’efecte real.

Contribueix a l’enorme incertesa l’elevadíssim nombre de ciutadans que han presentat excuses per no formar part de les meses electorals. Més de 37.000 persones hi han presentat inconvenients a les respectives juntes electorals, gairebé un 40% dels ciutadans convocats per constituir les meses entre presidents, vocals i suplents. La meitat de les excuses han estat acceptades, segons el Tribunal Superior de Justícia.

Contrasentit de la JEC

El director general de Participació Ciutadana i Processos Electorals, Ismael Peña-López, deia ahir que totes les meses electorals del 14-F ja tenen el mínim de tres membres garantits, però admetia que hi podria haver “imprevistos”. Sobretot perquè 2.500 persones que han al·legat diversos motius per no ser-hi no hauran rebut resposta, segons admetia el jutge president de la Junta Electoral de Zona de Barcelona, Santiago García. “Fem tot el possible i l’impossible per cribrar les sol·licituds”, es va excusar ahir. En un absurd més, la Junta Electoral Central instava ahir al matí les juntes de zona a resoldre les excuses abans de demà, quan la de Barcelona ja havia alertat que li seria impossible, tot i que avui ho continuarà notificant. Les no respostes afecten ciutadans de Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Badalona, Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramenet. Els qui no hagin obtingut la resolució haurien de personar-se al col·legi on estaven citats a les vuit del matí per mirar de fer valer allà les al·legacions i que les resolgui el responsable del centre de votació, per no arriscar-se a ser multats.

Les eleccions es duran a terme en unes condicions epidemiològiques més favorables que les temudes inicialment pel govern. El risc de contagi es troba en el supòsit més favorable dels tres que preveien els departaments de Salut i Exteriors quan el Tribunal Superior de Justícia va suspendre l’ajornament que havia proposat el govern. El millor escenari previst estava entre els 3.000 i els 4.000 contagis al dia i aquesta setmana s’han situat al voltant dels 2.000. Pel que fa als resultats, la citada abstenció prevista i la bossa d’indecisos en complica les previsions. Les enquestes coincideixen a situar Junts per Catalunya, ERC i el PSC al capdavant i amb possibilitats de guanyar per a tots tres. La resta de partits lluitaran pel quart lloc i alguns dels quals, per accedir al Parlament, on sembla que debutarà folgadament la ultradreta de Vox.

Efecte i contraefecte

L’efecte Illa ha aconseguit centrar la precampanya i la campanya, de manera que el cap de llista socialista ha generat els tres grans eixos de les dues setmanes: la designació mateixa com a candidat i l’abandonament del Ministeri de Sanitat en plena tercera onada de la Covid-19, el document firmat pels partits independentistes en què es comprometen a no formar-hi govern, i la negativa a fer-se el test d’antígens previ al debat de TV3. Un efecte Illa que fins i tot podria haver mobilitzat en gran mesura l’electorat independentista. I que tampoc hauria pogut trencar la dinàmica de blocs de la política catalana dels darrers anys. Demà es preveu un transvasament de vots entre els partits dels blocs unionista –pel retorn a la normalitat de Ciutadans– i sobiranista, però no pas d’un bloc a l’altre.

El record de l’1-O encara pesa prou, perquè, per fer més atípica la campanya, hi han pogut participar els nou presos polítics catalans i els exiliats a Bèlgica i Suïssa després d’accedir in extremis al tercer grau penitenciari. El retorn al tercer grau just abans de la campanya serà impugnat per la fiscalia i tornarà a estar en mans del Tribunal Suprem. Ningú no dubta que la setmana que ve tornarà a demanar la denegació de la qualificació penitenciària. Gairebé tots els presos van participar ahir en els actes centrals dels partits i en les crides a la participació com a millor recordatori i denúncia de la repressió de què són objecte.

LES XIFRES

82.252
ciutadans
estaven citats per formar part dels col·legis electorals i un 40% hi ha presentat excuses.
3
partits,
Cs, els comuns i la CUP, han fet campanya sense públic. I només Vox incomplia el protocol fent passejos.
500
notaris
estaran de guàrdia demà per si algun ciutadà, partit o entitat hi vol presentar una queixa electoral.
3.600
quilòmetres
ha fet Maria Àngels Chacón, del PDeCAT. La candidata que n’ha fet més en dues setmanes.

Crida de l’AMI i de l’ANC a votar per opcions independentistes

L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) va llançar ahir a les xarxes socials un vídeo en què alcaldes d’arreu de Catalunya animaven a votar en les eleccions de demà. Els batlles independentistes s’han unit per demanar de manera conjunta que la ciutadania vagi a votar i que ho faci pels partits “que defensen Catalunya, les institucions catalanes, la llengua i la cultura catalanes, i la seva manera de ser”. El vídeo és una acció que s’emmarca en la campanya contra l’abstenció. També l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) va instar ahir a votar i a aconseguir “un resultat històric”. L’entitat va desplegar una estelada a les fonts de Montjuïc per animar els votants a “deixar clar una vegada més el mandat del poble de Catalunya” i per mirar de “superar el 50% de vot directe” en unes eleccions al Parlament, va dir la seva presidenta, Elisenda Paluzie. L’entitat ja havia analitzat els programes electorals dels partits, que, en general, troba poc compromesos amb la independència. De l’anàlisi, en va sorgir que Junts era el menys indefinit en aquest objectiu.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia