Successos

El quadern negre

Tura Soler

Remar i trobar un cadàver

Uns joves que feien caiac al pantà de Canelles van trobar el cadàver d’un caçador desaparegut el 2015 quan va naufragar la barca amb la qual travessaven l’embassament

Estiu passat. Un grup de vuit joves van anar a passar uns dies als entorns del pantà de Canelles (Osca) per fer esport a la natura. El dissabte 22 de juliol van sortir a navegar en caiac. Quatre caiacs amb dos navegants a cadascun. Caiacs de lloguer, d’una empresa turística, amb un monitor que els acompanyava. Els navegants eren coneixedors del cas de Susqueda, però l’amplitud i visibilitat de l’embassament de Canelles res els feia témer. Tot semblava segur. Una de les noies, adepta a Crims, va comentar amb ironia que veient el que es veu a la sèrie es podia imaginar el fons del pantà ple de morts. Remaven amb placidesa i avançaven a bon ritme. Fins que... “Laura! Hi ha un cadàver!”, va cridar l’Anna, una de les navegants, per alertar la seva companya. “Calla!, què dius, no facis bromes!”, li va replicar la Laura. “Que és un cadàver, mira...!”, va assenyalar l’Anna, criminòloga, veïna de Piera. I la Laura i la resta del grup aviat van veure que el que hi havia flotant a l’aigua era un home mort. “Portava una camisa de quadres, unes botes xiruca, un cinturó per posar les municions, un punyal al cinturó. Es veia que era un caçador”, recorda l’Anna. Van posar punt final a l’aventura de remar al pantà i va començar l’aventura de ser testimonis d’un cas policial.

Van sortir de l’aigua i van haver de caminar i pujar per buscar un lloc amb cobertura per avisar que havien trobat un cadàver. L’Anna va fer d’interlocutora amb la Guàrdia Civil. “Estàs segura que és mort?”, li va qüestionar el guàrdia. Sí. N’estava segura. “Però assegura’t que sigui mort. Com ho saps tan segur que és mort?”, insistia. Al final l’Anna li va haver de donar una dada concloent: “És que no té cara!” Llavors l’interlocutor ja va quedar convençut i la Guàrdia Civil es va mobilitzar cap al pantà. Advertint abans els joves caiaquistes que no podien marxar. Eren testimonis. Ells van obeir i es van quedar allà, i a través dels guàrdies, que els van fer esborrar totes les fotos que havien fet, i els bombers, van saber que el cos que havien trobat era el d’un caçador que havia desaparegut al pantà el 21 de febrer del 2015.

L’home, José López Aguilar, de 64 anys, participava en una batuda de caça i per anar d’una parada a l’altra travessaven el pantà amb barca. La barca en què anava López, juntament amb la seva dona i quatre persones més, va naufragar. El barquer (que es va considerar el responsable del naufragi per haver carregat massa la barca) va arribar nedant a la vora i els altres tres navegants van poder ser rescatats vius. Però José López es va enfonsar en un punt del pantà on hi ha 80 metres de fondària i no se’l va trobar, tot i que es van fer immersions i recerques de tota mena.

La família de López, un empresari barceloní originari de Galícia, havia fet crides a través de la televisió per reclamar que no se’l deixés de buscar i fins i tot van demanar buidar una part del pantà. Sabien que no podia ser viu, però sense certificat de defunció no podien fer els tràmits legals i a la dona, supervivent del naufragi, no se la podia considerar viuda. L’Anna i els seus companys van passar un ensurt, però són conscients que haver trobat el cos ha sigut un consol per a la família. Era el que reclamaven des de feia vuit anys.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.