Societat

trobada de campaners

La Trobada de Campaners d'Os de Balaguer fa 30 anys

Uns 80 campaners oferiran més de 200 tocs diferents en la festa que reivindica l'ofici de fer parlar les campanes

Les campanes tornen a repicar a Os de Balaguer, com ho fan cada darrer cap de setmana d'abril des del 1987, quan l'alcalde i el mossèn d'aleshores van voler retre un homenatge al campaner local. La XXX Trobada de Campaners reunirà aquest cap de setmana més de 2.000 persones i 80 campaners de tot l'Estat. La iniciativa és un homenatge a tots els campaners i una reivindicació de l'ofici. Precisament per això, el repic especial que cada any es fa per una causa que es creu justa, enguany “vol reivindicar la feina dels campaners que continuen per vocació l'ofici de fer sonar les campanes a tot arreu”, explica Jaume León, de la Confraria de Campaners i Carrillonistes de Catalunya.

La trobada s'iniciarà demà dissabte (20.30 h) amb el toc inaugural de campaners realitzat pels joves del poble seguit d'un concert musical tradicional català. La trentena edició vol deixar empremta a Os de Balaguer i travessar fronteres. I és que el mestre campaner Abel Portilla, vingut expressament des de Cantàbria, fondrà quatre campanes (de 80, 60, 40 i 20 quilos) en un forn medieval de fang i palla al peu de la torre.

Tot i que ja fa uns dies que treballa en la preparació, serà dissabte a mitjanit quan es trenqui el motlle del bronze per a la fosa de les quatre campanes. El bronze, a 1.000 graus centígrads, correrà per canalons fins a arribar als motlles de les campanes, enterrats sota terra. I diumenge al migdia es trencaran els motlles per descobrir les campanes.

Segons explica León, les campanes simbolitzaran cada un dels nuclis que formen el poble i portaran el seu nom: Gerb, Bellpuig de les Avellanes i Alberola. La d'Os de Balaguer, la més grossa, serà batejada amb el nom de Gaspar de Portolà, descobridor de l'Alta Califòrnia, nascut a Os de Balaguer l'any 1716. La campana es pretén obsequiar a la ciutat de San Diego (Estats Units) com a símbol d'agermanament.

La idea és que cada poble es quedi amb la seva campana “no per tenir-la al campanar sinó a l'església o a l'ajuntament, de tal manera que es pugui traslladar, ja que estan pensades perquè puguin ser tocades de manera individual però també perquè generin un so harmònic quan ho fan totes juntes”.

La trobada inclou també la XIX Fira de la Campana, la mostra de tocs o el dinar, prenent com a base el mandongo, fet per les mestresses de casa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia