Salut

XAVIER SARGATAL

PRESIDENT DE L’ASSOCIACIÓ ASPERGER D’ARGENTONA

“No volen saber res dels companys ni demostrar el que saben”

Amb el suport d’un grup de famílies fa un any que impulsa l’associació d’Asperger al seu poble amb l’ajuda de professionals voluntaris per arribar a les famílies amb menys recursos

Per què es crea l’Associació Asperger Argentona?
Per oferir serveis i donar suport a les famílies amb pocs recursos decidim fer l’associació amb la implicació del voluntariat. L’objectiu és atendre persones amb la síndrome d’Asperger però estem oberts a donar el suport psicològic a altres tipus de discapacitat. Per ara som unes deu famílies que tirem endavant el projecte.
Hi ha altres entitats d’Asperger al Maresme?
Sí, n’hi ha a Teià, Cabrera de Mar, Mataró, però és costós poder-hi accedir i veient la necessitat amb altres famílies i per motius econòmics vam optar per fer l’entitat amb l’ajuda de professionals voluntaris.
L’Asperger és un trastorn més lleu que l’autisme.
Ara està englobat dins el trastorn de l’espectre autista i ja no té el nom d’Asperger, que era el nom del metge austríac que va diagnosticar aquest trastorn.
Col·laboreu amb altres entitats?
Amb Junts Autisme, que té la seu a Arenys de Mar i treballa l’autisme més profund. El seu predecessor, l’Associació Aprenem, també treballa des de Barcelona. Tots estem en contacte per facilitar-nos informació.
El trastorn afecta la comunicació verbal i els canvis d’estat d’ànim.
S’ajunten altres discapacitats, com són el trastorn obsessiu compulsiu, en què es repeteixen moviments. Per això, a l’associació ens vam decantar molt pel vessant de psicologia i les teràpies de relaxació muscular. Fem sessions de reiki i acupuntura per rebaixar aquest estat en què es carreguen de tensió. Tot està dirigit a ells i a les famílies, que també ho patim, a qui també s’adrecen les activitats que fem.
Col·laboren amb una entitat que facilita als discapacitats poder volar. Com és?
El meu fill tenia en una de les seves fixacions ser pilot i anaven fins a Sabadell a mirar avions. Va tenir la sort que en un sorteig li va tocar un vol i això el va captivar. A través de les xarxes socials vam contactar amb l’entitat Vols per a Tothom, que facilita l’aviació adaptada i accessible a tothom.
I en va entrar a formar part.
Sí, hi vaig entrar com a soci i en soc el tresorer. Quan ens vam reunir vam acordar que més enllà de facilitar l’aviació a persones amb mobilitat reduïda també s’estendria a altres discapacitats. Ens visiten per volar grups de l’entitat Temyque de Santa Coloma de Gramenet, que tenen esclerosi múltiple.
També fan grans trobades, no?
Es va fer la primera l’any passat a l’aeroport d’Alguaire, a Lleida, on van poder volar un centenar de persones amb tot tipus de discapacitats. Ara hi ha una segona edició, que es farà a Òdena, a Igualada, a l’octubre.
De quins recursos disposeu?
La Fundació de La Caixa és per ara el suport econòmic que tenim i empreses del poble que ens han cedit el local i una petita aportació. Podem costejar els serveis que oferim gràcies al voluntariat dels professionals.
Creu que se’n parla poc i que és un trastorn desconegut?
És desconegut però està començant a tenir impacte perquè cada cop hi ha més casos i l’administració hi està posant més atenció. És una malaltia molt recent en què no hi ha cap prevenció a fer i no està demostrada la part genètica. Queda molt per investigar.
Costa fer la diagnosi?
Cada cas és un món i el ventall és molt ampli. A casa no va ser fins que va tenir 6 anys que es va diagnosticar i es veu en la part més autista. No volen saber res dels companys ni demostrar el que saben. El meu fill no entenia per què havia d’explicar el que sabia per tenir una nota i per treballar necessiten ordres directes cap a ells, no generals per a tota la classe. No s’adiu amb ells, no els arriba.
La convivència és complicada en el dia a dia?
Sí, és dur, i quan es combina Aperger i adolescència ja ni t’ho explico. Desconnecten encara més i és important saber-ho tractar.
Feu xerrades?
La mateixa psicòloga que ens fa el seguiment ens farà la xerrada que volem difondre a través de l’Institut Català de la Salut, del Camí del Mig de Mataró, on també ens deriven gent. És important donar el suport psicològic a les famílies perquè actualment la Seguretat Social cobreix dues visites a l’any al psicòleg i el psiquiatre. Per això van sorgint les associacions.
Caldria més suport de l’administració?
Seria important cobrir aquest suport psicològic a les famílies, no amb dos visites a l’any. Per tirar endavant els recursos són molt ajustats si vols ampliar serveis i fer sortides.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia