Salut

Tornar a començar després del virus

La major part de la Xina ha aixecat les estrictes mesures de confinament que el govern va activar per mirar de contenir la malaltia

Tres testimonis expliquen a El Punt Avui la seva experiència en tres ciutats xineses

La vida ha tornat a començar a la major part de la Xina després d’un mes de febrer que serà difícil d’oblidar, particularment per a en Miguel Ángel, en Jesús i la Camila. Miguel Ángel Pérez és barceloní i treballa a Xangai, a la Cambra de Comerç de la UE. Enguany va passar uns dies a Hong Kong per l’any nou xinès i després va haver de quedar-se uns 10 dies a casa treballant. “Ara ja tot torna a la normalitat, un s’acostuma a una vida sense sortir sabent que és una mesura temporal.” Pérez recorda que inicialment faltava fruita i verdura: “Tothom va assaltar els supermercats per tancar-se a casa, però després no hi ha hagut cap problema.” “A finals de la setmana passada ja vaig poder sortir a passejar a la vora del riu i comprar un gelat”, diu Pérez, tot i que reconeix que encara falta per fer vida normal: “Falta obrir restaurants, gimnasos i locals i alleujar el control del veïnat sobre els residents.”

Mànager en un centre de desenvolupament de productes sanitaris a Nanchang, a 260 quilòmetres de Wuhan, Jesús Escrivá, de Gandia, explica que des de la setmana passada ja va a la feina, però ha estat un mes sortint de casa només per comprar. “Quan sortia ho feia pel camí més llarg; era increïble veure que no hi havia ningú al carrer. Feia por!” Respecte a la gestió del govern, Escrivá comenta que fou “un poc tardana però molt exigent i, finalment, efectiva”. Tot i això, la normalitat encara queda lluny: “Vaig comprar una hamburguesa i, en sortir, van mesurar-me la temperatura al portal, al centre comercial, al restaurant, i encara una volta més en sortir de tots eixos llocs; van anotar el meu telèfon i em van donar nom i temperatura corporal de qui l’havia preparat.” Assegura que en cas que algú estigués infectat “s’activaria una quarantena per a tots els que ens hi hem creuat”: “Una aplicació mòbil controla això, així que quan faig el check-in a cada edifici no em deixarien entrar i trucarien a la policia per haver infringit la quarantena. I si l’infectat soc jo, no em deixarien entrar al meu propi edifici tampoc.”

Per a la Camila Choque, la situació roman força diferent. Estudiant de ciències econòmiques a la Universitat de Wuhan, està confinada les 24 hores del dia a la seva habitació compartida del campus des del 2 de febrer passat. Explica que responsables de la universitat cada dia controlen la temperatura als estudiants i subministren màscares, i la cantina els prepara i porta tots els àpats a les habitacions: “Fa dues setmanes van començar les classes per internet i ara em centro més en això.” Tot i que ara la situació s’ha calmat, reconeix que al principi va tenir por: “Hi va haver dies que em sentia desesperada, no podia dormir i tenia molta angoixa.” Tot i que encara no els han informat quant durarà aquesta situació, Choque mostra confiança en les autoritats: “Confiem que el govern i els metges estan fent tot el possible perquè la situació millori. Tot i que les mesures han estat dràstiques, ho han fet pel bé de tothom.”

Mentre que a la Xina sembla que la propagació del virus està controlada, a Corea del Sud l’augment de contagis és preocupant. Ahir es van registrar 813 noves persones infectades. A Europa, França s’ha afegit als països que cancel·len actes massius. Així, han vetat la celebració d’esdeveniments que es facin en espais tancats amb més de 5.000 persones.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.