Administracions

Adeu a la Segarra

Torà i Biosca marxen al Solsonès, on ja hi tenen serveis, per raons històriques i per tenir més finançament

El Consell segarrenc, “de dol”, lamenta els motius econòmics i alerta que es creen “comarques de primera i de segona”

El govern vetllarà pel traspàs

Els plens del 30 de març ratificaran l’adeu de Torà i Biosca a la Segarra, on el 1987 van quedar enclavats en la primera divisió comarcal contemporània. Llavors, això sí, ja va dur certa controvèrsia. A Torà, per exemple, quatre regidors van votar entrar al Solsonès, però es van imposar els cinc de CiU, que segons l’actual alcalde, Magí Coscollola, seguien “instruccions clares de partit”. L’anhel, en tot cas, va quedar latent però soterrat i no es va desempolsar fins al 2010, quan la llei de vegueries va voler encarar tota la Segarra a rebre tots els serveis de Lleida, quan Torà i Biosca en canvi en tenien alguns d’importants a la Catalunya Central. Tots dos, així, formen part d’aquesta regió sanitària i tenen de referència els CAP de Calaf, a l’Anoia, i de Solsona. A més, formen part del partit judicial i del registre de la propietat de Solsona, i Biosca està integrada en la Mancomunitat de Subministrament d’Aigües del Solsonès, on també vol entrar Torà. “A la Segarra només tenim el Consell Comarcal, i això de tenir una cama a cada lloc és problemàtic”, resumeix Coscollola, que a més de les raons històriques i socials no amaga que el canvi d’adscripció no els correria tanta pressa si no fos per una altra raó econòmica: “Allò va quedar com un tema incòmode, i a més amb els anys vas comparant, veus que una és comarca de muntanya i l’altra, no, i t’adones que ens vam equivocar.”Ras i curt: al Solsonès podran aspirar a més ajuts.

Tot i que al 2010 tots dos ajuntaments ja van aprovar sense cap vot en contra iniciar els tràmits per fer el canvi –fins i tot també el va avalar el Consell Comarcal del Solsonès–, la llei no s’arribaria a aplicar i es va paralitzar el traspàs, tot i que el govern hi va informar favorablement el 2014. Aquell mateix any, els municipis van demanar a l’Estat sotmetre el canvi de comarca a una consulta popular, però el Consell de Ministres va adduir que no tenia competències i va passar la pilota al Parlament. I en plena voràgine del procés, l’anul·lació de la llei de consultes catalana per part del TC a principis de 2015, a la qual es va afegir la manca d’autorització del Departament de Governació perquè fossin els municipis els que organitzessin la votació, va fer que aquesta quedés del tot aparcada, fins que la petició ha revifat en l’actual mandat.

La Segarra, “de dol”

Arran de l’aprovació el 7 de març al Parlament de la llei de canvi d’adscripció, el president del Consell Comarcal de la Segarra, Francesc Lluch, va fer pública dies després una carta oberta sota l’epígraf “a la comarca de la Segarra estem de dol”, en què, tot i acceptar-la com a “legítima”, lamenta una decisió que els ajuntaments van prendre “ara fa molts anys”. “Aquest és un altre embat a la nostra autoestima”, remarca Lluch, que recorda que la comarca, que perd així un 7% de la població i uns 160 km² de superfície, ja va patir una gran retallada en benefici de l’Urgell, la Conca de Barberà i l’Anoia en la primera llei territorial aprovada durant la II República.

A més, el president de la Segarra lamenta que no s’hagi previst una consulta popular per avalar el canvi i que el seu ens no hagi tingut oportunitat d’explicar-se en la reunió informativa a què els ajuntaments van convocar els seus veïns. “Ho veiem com una oportunitat política, feta amb pressa i maldestre”, sentencia. Lluch, igualment, lamenta que les raons per marxar tinguin més a veure “amb els recursos econòmics i els ajuts que amb els sentiments”, ja que segons ell la principal és que els recursos de la Diputació de Barcelona, on aspira a acabar el Solsonès, “multipliquen per deu” els de la de Lleida. En el mateix sentit, lamenta que no es concedeixi a la Segarra, com ha reclamat, que els seus municipis muntanyosos tinguin els mateixos ajuts que els del Solsonès, considerada comarca de muntanya. “Si no es tracten de manera eficient i eficaç aquestes diferències farem que cada vegada més hi hagi comarques, municipis i habitants de primera i segona”, alerta.

En tot cas, Lluch acaba reclamant que el traspàs sigui “ordenat i que no causi perjudici a ningú”, a partir d’un acord entre els municipis, els consells comarcals i el govern. Els principals serveis que reben ara Torà i Biosca són la recollida de deixalles i serveis socials, si bé els ajuntaments també es beneficien de tècnics –el secretari de Biosca el proveeix el Consell Comarcal–, i d’atenció a la immigració, la igualtat o la joventut. Encara no han començat a parlar del traspàs, que creu que ha agafat “per sorpresa” tots dos consells, però Coscollola és partidari “d’agafar el toro per les banyes” i entomar-lo ja. “Volien tenir quatre anys per fer els canvis, però potser s’haurà de fer una mica més ràpid, tot i que el més important és que els serveis es continuïn prestant, i si durant un temps han de continuar venint de la Segarra, cap problema”, diu. “Trigarem dies a canviar els serveis, tot costa”, es resigna en canvi el de Biosca, Josep Puig.

En tot cas, per garantir que la prestació de serveis no s’aturi en cap moment, el govern emetrà un decret en les pròximes setmanes i actuarà de mitjancer en el procés. Així, segons la llei, l’executiu fixarà “la distribució dels béns, els drets, les obligacions, els usos públics, els aprofitaments, les càrregues i el personal” entre els consells comarcals de la Segarra i el Solsonès, havent-los escoltat prèviament. Així mateix, caldrà adaptar la càrrega de feina, i segons la llei els treballadors públics que es traspassin d’un consell a l’altre s’hi integraran com a personal propi. En tot cas, fonts oficials de Presidència asseguren que es veurà cas a cas com es fa el traspàs per fer-lo “el menys traumàtic possible”, ja que si per exemple convenis plurianuals signats amb la mateixa Generalitat poden dur inconvenients, “pot ser més interessant deixar que s’esgotin”. “No volem córrer, el que hem de fer és fer-ho bé”, conclouen.

Aiguafreda.
El següent municipi que canviarà de comarca, i de vegueria, serà Aiguafreda: del Vallès Oriental a Osona, és a dir, de Barcelona a la Catalunya Central. Així ho va aprovar un 60% en una consulta al juny i ho va ratificar al setembre el ple, si bé haurà de ser el Parlament qui ho aprovi per llei. El govern abans ha de ferla tramitació interna: Presidència té ara l’expedient en exposició pública fins a mitjan abril i després demanarà informes als ens locals promotors, i en farà un de propi. Preveu a la tardor dur-ho a la Comissió de Delimitació Territorial per al vistiplau final.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.