Ciència

Científics de la UAB descobreixen una nova metodologia per estudiar les plaques amiloides presents en l’Alzheimer

L’aplicació de l’STED, una innovadora tecnologia microscòpica d’alta resolució, ha estat un factor clau

L’estudi obre la porta a conèixer el funcionament de les plaques que es relacionen amb el mal funcionament del cervell

Investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), l’Institut Karolinska (KI) i l’empresa de biotecnologia BioArctic, ambdues de Suècia, han descobert una innovadora metodologia per estudiar l’estructura i morfologia de les plaques d’agregats amiloides presents al cervell de les persones que pateixen Alzheimer. Els experts han fet servir una innovadora tecnologia microscòpica anomenada STED que permet analitzar elements amb altíssima resolució, i l’han combinat amb un nou anticòs creat recentment. L’estudi obre la porta a conèixer el funcionament d’aquestes plaques que s’han relacionat amb el deteriorament del teixit i el mal funcionament del cervell i a aprofundir en el paper que tenen en el progrés de la malaltia.

Tot i que les plaques s’havien pogut observar amb microscòpia de llum convencional i amb microscòpica electrònica, cap dels dos sistemes havia satisfet les inquietuds dels científics especialitzats en la matèria. El mètode tradicional només havia permès descriure-les com uns conjunts amorfes, densos o difusos i els microscopis electrònics, malgrat ser més precisos i revelar que tenien fibres individuals en forma de fil, d’entre 6 i 10 nanòmetres de diàmetre, presentaven moltes limitacions a l’hora de fer investigacions. Entre aquestes destaquen l’elevat cost d’aquesta tipologia d’aparells i el complex procés de preparació de les mostres que incrementa notablement el risc de contaminació.

L’equip d’investigadors que ha dut a terme l’estudi en què ha participat la UAB ha avaluat l’ús d’un tercer tipus de microscòpia, l’STED, per examinar l’estructura i la morfologia d’aquestes plaques d’agregats. Es tracta d’una tecnologia que ha desenvolupat el guanyador del premi Nobel S. W. Hell, i que ha permès examinar seccions cerebrals de ratolins model de la malaltia d’Alzheimer, juntament amb un nou anticòs recombinant humà marcat amb una fluorescència que reacciona selectivament amb els agregats.

El treball, publicat a la revista ’Cell & Bioscience’, descriu detalls de l’estructura de la placa mai vistos fins ara. “Hem aconseguit una resolució espacial que supera de 5 a 10 vegades les capacitats de la microscòpia de llum confocal convencional, tant en mostres in vitro com en seccions de teixit cerebral”, ha explicat el doctor Björn Johansson, investigador del Departament de Neurociència Clínica del KI i primer autor de l’article. A banda, ha assenyalat que amb l’STED també s’han pogut discernir les fibres individuals dins de les plaques. En aquest sentit, ha apuntat que es tracta d’un avenç important en el camp, que permetrà aprofundir en la caracterització dels mecanismes implicats en la deposició dels agregats i la seva posterior eliminació.

Per a Lydia Giménez-Llort, investigadora del Departament de Psiquiatria i Medicina Legal i de l’Institut de Neurociències de la UAB i coautora de l’estudi, “la capacitat d’obtenir aquestes imatges en animals que havien estat sota observació conductual ha de permetre entendre millor el desenvolupament i progressió dels símptomes cognitius i neuropsiquiàtrics”, Tot plegat, ha apuntat l’experta, “amb l’objectiu de trobar correlats bioquímics i neuropatològics significatius”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia