Administracions

DELIMITACIÓ TERRITORIAL

La disputa pel santuari del Coll fa un tomb

Els municipis de Susqueda i Osor es disputen el santuari del Coll des de fa molts anys. El gener d’aquest 2024, la comissió de la delimitació territorial de Catalunya ha decantat la pugna pel costat de Susqueda, en informar favorablement, i amb la unanimitat de tots els membres, la proposta d’alteració de terme que els havia plantejat l’Ajuntament de Susqueda, encapçalat per l’alcaldessa Eva Viñolas. La divisió vigent, abans que la comissió jurídica assessora no ho validi, és del 2015, moment en què la Generalitat va dividir el cementiri (l’entrada és a Susqueda i els nínxols a Osor) i el restaurant –antiga rectoria–. El santuari pertany a Osor i l’hostal, a Susqueda. No és una qüestió de propietat perquè tot plegat és del Bisbat de Vic sinó que s’està debatent sobre els drets i deures municipals. Susqueda diu que és a qui li toca pagar els serveis: l’enllumenat, el manteniment de la carretera, les deixalles i és qui hi porta l’aigua. Aquesta és la disputa. Susqueda vol tenir al seu terme municipal el que li toca pagar. Osor creu que així ja està bé i que el santuari ha estat sempre d’Osor. La solució ara es decantava pel vessant de Susqueda i podria reblar el clau abans de l’estiu. És clar, que la via contenciosa administrativa sempre es pot obrir. De fet, Osor la preveu.

Per posar en context la història més recent del conflicte cal remuntar-se a l’any 2015. En aquell moment la Generalitat va dividir el cementiri i el restaurant nou del Coll per la meitat. Va deixar la meitat d’aquestes dues construccions a Osor juntament amb el santuari. I l’altra meitat a Susqueda juntament amb l’antic hostal del Coll. La situació era incòmoda per a tothom i entre l’any 2015 i els 2017 hi va haver converses entre els dos ajuntaments, sense arribar a cap entesa satisfactòria per a ningú. Finalment, l’any 2019, Susqueda canvia d’estratègia i inicia la redacció de la memòria justificativa de l’expedient d’alteració del terme municipal del municipi de Susqueda amb el d’Osor. És posteriorment, l’any 2020 quan el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya defineix la línia de terme (confirma, a grans trets, les fites establertes el 2015).

Res, però, ja no té aturador. La voluntat d’alterar els termes continua endavant. Entre el novembre del 2021 i l’abril del 2022 s’intensifiquen els contactes entre Susqueda i la Generalitat. És la primavera del 2022 quan el ple de Susqueda dona el vistiplau a la memòria d’alteració de terme. Poc després comuniquen a Osor la proposta d’alteració de terme i l’agost d’aquell any Osor fa un decret d’alcaldia en què mostra la seva oposició. Al novembre l’Ajuntament de Susqueda rebutja les al·legacions de l’Ajuntament d’Osor.

Nou escenari

Al gener la comissió de delimitació territorial de Catalunya estableix un nou escenari en validar, per unanimitat dels disset membres, l’expedient d’alteració de terme. Ara tot és a mans de la comissió jurídica assessora. En un intent de posar pau, la comarcal d’ERC –les dues alcaldies estan sota el seu paraigua– els van convocar (març del 2024) per trobar una entesa.

Cadascú va a la seva: a Osor ja li va bé com està el terme actualment (fitació del 2015) i a Susqueda li semblava bé l’expedient d’alteració de terme (gener del 2024), segons el qual totes les edificacions passen a pertànyer a Susqueda.

La postura de Susqueda és contundent. L’alcaldessa de Susqueda, Eva Viñolas, ho expressa amb claredat: “No discutim de qui és el santuari perquè és del Bisbat de Vic, discutim qui paga els serveis. Com que això ho ha fet Susqueda i Osor no hi ha posat mai un euro, ni una pesseta tampoc, Susqueda se n’ha atipat. Susqueda vol que sigui tot d’un i com que fins ara ho ha pagat tot Susqueda vol que sigui seu.”

Osor no afluixa

Susqueda colla, però Osor tampoc afluixa. L’alcalde Joan Pla ha visitat aquesta mateixa setmana l’advocat que els assessora perquè “això no quedarà així”. D’entrada, Pla matisa: “Això no és una alteració de termes, és una modificació unilateral.” La sensació és que Osor ha fet un replegament amb la voluntat d’avançar amb més força. Pla també fa autocrítica: “Segurament en les primeres al·legacions ens vam equivocar una mica però ara hi estem treballant amb advocats perquè pensem que no pot quedar així”.

“El santuari del Coll és, de tota la vida, nostre”, afirma. Osor s’està preparant per aportar la seva argumentació davant de la comissió jurídica assessora. I adverteix: “Hi haurà un contenciós. Nosaltres, això no ho perdrem.”

“Que nosaltres per anar al santuari hem de passar per Susqueda tenen tota la raó, però ells per anar al veïnat del Coll han de passar per Osor. I no sé si ho sap tothom, però la presa és d’Osor.” Com deia aquell, “ahí lo dejo”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.