Societat

llengua

Aportant recursos per mantenir-se en el català

Tallers per la Llengua imparteix formacions per a entitats perquè no es canviï al castellà i es faci amb comoditat

Centrant-se en l’assertivitat lingüística, dona eines i arguments als participants per a diferents situacions del seu dia a dia

“Arribar al control és qüestió de pràctica”, apunta la coordinadora de Tallers per la Llengua

Situacions més o menys quotidianes: s’entra en un bar a demanar un cafè i es fa en castellà, a la caixa d’un supermercat es pregunta al client si té la targeta de fidelitat en castellà i se li respon en aquesta mateixa llengua, o en un xat de l’escola un pare o una mare demana en la conversa que es passi al castellà i la resta, malgrat les reticències, hi accedeixen. Són circumstàncies que es repeteixen i que, sens dubte, poden estar contribuint a la mala salut del català diagnosticada pels lingüistes i pels experts. I que es tradueix en una davallada important en la tendència descendent del seu ús social, situat en el 36% a Catalunya, però que baixa fins al 25,1% en el cas dels joves d’entre 15 i 34 anys, segons els darrers estudis fets pel govern català.

Per capgirar aquestes xifres, no n’hi ha prou estant preocupat o conscienciat pel català. “La immensa majoria de la gent amb consciència lingüística no és capaç de transformar-la en una conducta lingüísticament responsable”, explica la coordinadora de Tallers per la Llengua, Àstrid Bierge, que hi afegeix: “Hi ha ple de gent que s’hi sent vinculada i després es passa sistemàticament al castellà. I això és perquè els genera incomoditat.” Es tracta d’un malestar d’arrel històrica, fruit de la imposició del castellà durant el franquisme, que és quan als territoris de parla catalana es comença a fer el tomb cap al bilingüisme. “Després s’ha mantingut a través de l’hàbit, que és molt potent i es transmet generació rere generació”, relata Bierge. També hi té molt a veure la imitació. “Si un pare està tot el dia dient al seu fill que no s’han dir paraulotes però en diu, el nen imitarà el que fa el pare, no el que diu que s’hauria de fer. No hi ha cap altra manera efectiva de predicar que no sigui amb l’exemple”, descriu gràficament Bierge, que remarca: “A través de la imitació, ho adquireixes, i després hi estàs tan acostumat que fer el contrari et resulta molt incòmode.”

Conscients d’això, el 2004 els psicòlegs Ferran Suay i Gemma Sanginés van decidir impulsar Tallers per la Llengua ( www.tallers.cat ), entitat sense ànim de lucre que es dedica a elaborar i impartir formacions adreçades a fomentar l’adopció de conductes lingüísticament responsables que contribueixin a la vitalitat de la llengua catalana. En la seva primera etapa, van realitzar prop de 500 tallers per a associacions, sindicats, esplais, escoles, instituts, institucions i empreses; i, després d’uns anys “en guaret”, des del 2022 tornen a impulsar-ne. En un futur proper, a més, no descarten obrir-los al públic en general.

L’entitat dona recursos per mirar de reconduir aquesta incomoditat perquè mantenir-se en la llengua sigui sostenible per al catalanoparlant. I aquí entra en joc un concepte clau: l’assertivitat. Definida a l’Enciclopèdia Catalana com la “capacitat personal d’expressar els sentiments, les emocions o els pensaments propis de manera positiva, lliure i amb seguretat, sense negar els drets dels altres i sense que els altres vegin en aquestes expressions conductes agressives”, Bierge ho resumeix com “un estil de conducta en què es tracta de fer el que tu vols fer sempre que no faltis al respecte als altres”. Traslladat a l’àmbit lingüístic, seria la capacitat d’expressar-se amb comoditat en una llengua independentment de la que faci servir l’interlocutor.

Un ventall de recursos

Als tallers s’analitzen les situacions més habituals en què els participants experimenten incomoditat quan s’expressen en català i es busquen solucions satisfactòries aportant eines cognitives i comunicatives per als participants. “Cadascú ha de triar les que el faci sentir més còmode”, destaca Bierge. Un recurs, per exemple, quan es comença amb una conversa bilingüe i se sent aquest malestar és preguntar a l’interlocutor si t’entén bé en català. “Si et diu que sí, ja et sents legitimat, i si et diu que no gaire, pots parlar més a poc a poc o que et digui si no entén alguna cosa”, concreta la coordinadora de Tallers per la Llengua. Un altre possible escenari seria el d’un cambrer que et diu que no t’entén. “Se li pot preguntar: «M’ho dius de veritat, que no entens gens de català?»” i veure si a partir d’aquí, qüestionant la seva petició, es recondueix la situació. Davant d’uns pares o un interlocutor que demani que es passi al castellà, es podria respondre: “Jo prefereixo parlar català, però ja aniré a poc a poc i si no entens alguna cosa m’ho dius i t’ho tradueixo.” I en casos més agressius, que des de l’entitat asseguren que “passen poquíssim”, la recomanació seria sempre no entrar en el joc. “Quan algú t’ataca, la recompensa que busca és que t’enfadis, t’hi tornis, i és el que no li has de donar. Les tècniques es basen a fer veure que et rellisca”, detalla Bierge.

Tallers per la Llengua també imparteix formacions d’assertivitat lingüística per a docents, puntals en l’aprenentatge i ús de la llengua. “Ens van donar moltes estratègies i recursos cognitius i conductuals que permeten utilitzar amb comoditat el català perquè de vegades ens genera molt d’estrès mantenir-nos-hi. Va ser molt interessant”, explica la Montse Coll, professora de català de l’institut Torredembarra, on recentment s’ha fet una de les formacions. Com a argument clau en el cas dels professors, des de Tallers per la Llengua es posa l’èmfasi en les necessitats i els interessos dels alumnes. “En el moment que canviem de llengua estem fent mancar d’oportunitats l’alumnat, perquè el català serà necessari per a qualsevol feina al nostre territori”, relata Coll, reforçant la idea que si els alumnes de quart d’ESO o de segon de batxillerat no surten amb les competències lingüístiques requerides “això són oportunitats que es perden”. “És l’argument més fort que tenim com a docents assertius de cara a altres docents que no ho són tant”, creu la filòloga.

El camí cap a l’assertivitat lingüística és de recorregut. A Tallers per la Llengua ho saben i sostenen que “qualsevol petit canvi en la bona direcció és bo perquè, un cop presa la decisió, a poc a poc, s’anirà avançant”, sosté Bierge. Arribar al control, és a dir mantenir-se en català malgrat que en algun cas sempre conscientment es pugui canviar, “és qüestió de pràctica”, aclareix. La fórmula: “Has de trobar una manera de poder-ho fer còmoda, amb seguretat i sense patir”, conclou.

8
de cada 10
catalanoparlants canvien de llengua quan algú se’ls adreça en castellà, segons una enquesta de Plataforma per la Llengua. Entre els motius, per “respecte” o per “educació”. La meitat dels catalanoparlants, segons un altre sondeig de Plataforma per la Llengua, no creuen que canviar de llengua constitueixi una amenaça per al català.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.