Administracions

JOAN LOUREIRO

ALCALDE DE BEGUR I FUTUR VICEPRESIDENT DE LA XARXA CITTÀSLOW

“El Cittaslow està en fase d'expansió”

L'alcalde de Begur repassa la influència de la filosofia de ciutats ‘lentes' en les polítiques que impulsen al poble

Coordinen, amb Pals, la xarxa de la península Ibèrica i tindran veu en la nova junta internacional

Moviment global.
Fa una dècada que Begur es va integrar en el moviment Cittaslow, nascut a Itàlia entre municipis petits per promoure la qualitat de vida des de les administracions en contraposició a l'estrès de les grans metròpolis. Ja són 300 poblacions arreu del món, i Begur i Pals coordinen aquest any el grup estatal.
Què va empènyer Begur a demanar l'ingrés a la xarxa?
Ja fa gairebé deu anys... Tot va sorgir després d'una primera visita als impulsors del moviment, a Itàlia, i Palafrugell, conjuntament amb Begur i Pals, hi vam veure una oportunitat. Fins ara hem treballat molt perquè la xarxa Cittaslow agafés volada a Catalunya, d'on acaba d'entrar Begues, i a l'Estat espanyol. I ara estem immersos en una fase d'expansió arreu del món.
Hi ha més candidats a Catalunya?
Calonge i Sant Antoni, Torroella de Montgrí i Hostalric s'hi han interessat, però l'aposta ara mateix és obrir a noves regions on encara no n'hi ha cap. També cal complir uns criteris selectius...
Com ara?
Disposar de nuclis històrics amb àmplies zones de vianants, i molts requisits de sostenibilitat, com ara depurar totes les aigües, prohibició de conrear transgènics o tenir plans d'estalvi energètic, i la qualitat de vida, com ara vetllar per la conciliació d'horaris o garantir el descans dels veïns.
Discoteques prohibides?
No necessàriament, ni tampoc les festes i les fires populars. Simplement cal disposar d'una normativa respectuosa amb les condicions i fer-la complir. Mirar de minimitzar les molèsties, els sorolls o la circulació, que són coses que ja solen quedar clares en els POUM i les noves ordenances.
En el cas de Begur, quins canvis o beneficis ha suposat la participació a la xarxa?
Com que hi ha molt de filosofia, els canvis van enfocats cap a una manera de viure que cerqui el benestar. No ens suposa cap subvenció ni ingressos fixos, però, per exemple, per tendir a la sostenibilitat hem desplegat la recollida porta a porta de deixalles o les instal·lacions fotovoltaiques per generar electricitat i aprofitar els recursos.
I altres accions?
Hi ha la recuperació de camins de ronda i senders antics, el nou circuit de carril bici que connecta diferents zones del municipi o el nou projecte d'horts socials, que més endavant volem que s'ampliï cap a la recuperació d'espais per al conreu de vinyes i les antigues parets de pedra seca. O també les idees que tenim per endreçar l'espai públic i ordenar l'estètica de les terrasses i els comerços.
Els veïns i empresaris hi veuen els beneficis?
Les empreses hi col·laboren però la gent és poc conscient dels beneficis. Per això és important que a l'administració n'estiguem convençuts i anem fent canviar els hàbits i removent de mica en mica les consciències.
Què n'ha sortit, de la darrera trobada de treball que van acollir amb Pals?
Ens hem dividit en diferents grups de treball, per avançar en camps sectorials. Tenim un projecte pilot amb municipis de la Xina i volem impulsar, per exemple, fires comercials amb productes de quilòmetre zero de cada zona, i apostar pels de comerç just. També voldríem tenir representació a Brussel·les per disposar d'una interlocució directa amb la UE, i tenir més visibilitat per negociar ajuts o accions.
L'han proposat com a vicepresident. N'està content?
És un detall anecdòtic, perquè n'hi haurà sis. Però el president, Stefano Pisani, ens va oferir representació en la nova junta, que es validarà en la pròxima assemblea internacional del maig a Austràlia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.