Infraestructures i serveis

Cau una part del ‘barret' de la torre de Suècia de Berga

La fusta de la part superior de la piràmide s'ha podrit i s'ha desprès de l'estructura

El barret de la torre de Suècia de Berga ha perdut un tros de fusta. Dijous passat una part de l'edifici de fusta va caure, i des de llavors l'Ajuntament ha acordonat la zona, de manera que no es pot circular en cotxe per davant del pavelló ni es pot tocar l'edifici accedint-hi a peu.

Segons ha explicat a aquest diari el regidor d'Urbanisme de l'Ajuntament de Berga, Oriol Camps, el consistori preveu actuar en el barret de la torre “tan aviat com sigui possible” per tal d'assegurar “que no s'espatlli més del que ho està”. Ara bé, Camps ha recalcat que “l'edifici és com és, i és complicat intervenir-hi”. La torre, diu el regidor, es va restaurar intentant seguir el model original, i això ara provoca complexitats, tant pel que fa al disseny com a la constitució.

Pensada per sis mesos

El regidor Camps recorda que tant la torre com el pavelló van ser construïts a finals dels anys vint per a la fira universal de l'any 1929. “Només calia que els equipaments aguantessin els sis mesos que durava l'exposició”, recalca. En canvi, anys més tard, a Berga, s'hi va voler donar un altre ús que requeria una durabilitat molt més gran.

En aquesta línia, Camps nega que el problema sigui de manteniment. Segons diu, “la fusta s'ha podrit” perquè la infraestructura no estava pensada per ser un edifici permanent, sinó temporal.

L'Ajuntament “era conscient que l'estat de la torre era delicat”, però Camps assegura: “Hem de prioritzar altres equipaments municipals abans que la torre, perquè la situació econòmica és la que és.”

El cas és que actualment la torre està en desús. La seva única funció és complementar el pavelló a nivell arquitectònic. No s'obre al públic, tot i que sí que estava previst quan es va dissenyar, amb unes escales que permeten pujar fins al barret on dijous passat hi va haver el despreniment.

LES FRASES

Hi intervindrem tan aviat com sigui possible per evitar que s'espatlli més del que ho està, però és complicat
Estava pensada per aguantar una fira de sis mesos i se li ha volgut donar un altre ús amb el mateix disseny
Oriol Camps
REGIDOR D'URBANISME DE L'AJUNTAMENT DE BERGA

A Berga, cedida per Barcelona

Tant el pavelló com la torre de Suècia són patrimoni de l'Ajuntament de Barcelona i no pas del de Berga. Després de l'Exposició de 1929, els suecs van cedir els edificis al consistori de la Ciutat Comtal. Tres anys més tard, l'Ajuntament barceloní va obrir un concurs entre els consistoris catalans per tal de construir la torre i el pavelló lluny de la ciutat i convertir-los en una escola d'alta muntanya per a nenes amb necessitats socials. Berga va guanyar i els equipaments s'hi van construir.

Inicialment el pavelló va ser l'escola d'alta muntanya, però amb l'esclat de la Guerra Civil, tot va canviar. La zona on hi havia –i hi ha– construïts els edificis es va convertir en una caserna militar i a mitjan dels anys seixanta tots dos elements van ser destruïts per l'exèrcit.

Acabada la guerra, les administracions van tornar a treballar per restaurar els edificis, però no seria fins a finals de la dècada dels vuitanta, durant el mandat de Jaume Farguell a l'Ajuntament de Berga, quan la recuperació es començaria a concretar. Després d'anys de treball, l'any 1998 Berga va inaugurar el pavelló de Suècia restaurat i deu anys després, el 2008, es va estrenar la torre.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia