Administracions

Un escut correcte per a Castell d’Aro i Platja d’Aro

L’historiador Pere Barreda, assessorat per l’expert heraldista Armand de Fluvià, proposa un nou emblema que el municipi vol tramitar

Castell-Platja d’Aro és un dels municipis gironins que encara no disposen d’escut adaptat a la normativa heràldica. N’utilitza un de dissenyat als anys de la Segona República estatal, recuperat i adoptat pel consistori des de la dècada del 1950, però que l’historiador Pere Barreda proposa actualitzar, sota els consells de l’heraldista Armand de Fluvià, que ja ha assessorat nombrosos municipis per oficialitzar els seus emblemes en les darreres dècades.

Respecte a l’escut actual, que va començar a aparèixer entre el 1932 i el final de la Guerra Civil, Barreda s’ha basat en les tesis crítiques “que ja fa uns 30 anys Lluís Esteva i Cruanyes atribuïa més a una associació o club, però sense fonaments heràldics”, quarterat en sautor i amb una torre –atribuïble a Castell d’Aro– i un far sobre roques i un vaixell, elements que podrien evocar el protagonisme del terme de Fenals i l’expansió turística cap al litoral. Barreda admet que podia ser una manera més idíl·lica de recordar Fenals, però sosté que mai hi ha hagut cap far al terme municipal, com a molt recentment les balises del Port d’Aro, construït a la dècada de 1980.

Sobre l’experiència històrica, Barreda planteja un escut caironat –un quadrat que reposa sobre un dels vèrtexs– amb els quatre pals de gules sobre or de la senyera al peu –la part inferior–, un element que sempre ha aparegut des que es va concedir jurisdicció reial a la població, el 1698.

Respecte als trets representatius, d’acord amb Fluvià, l’historiador proposa tres fanals d’or malordenats –en relació amb els tres moments d’evolució del nucli: Fenals d’Amunt, Fenals d’Aro i la contemporània Platja d’Aro–, al primer quarter d’atzur, i un castell obert d’atzur, que substituiria la torre actual però representaria el castell de Benedormiens. L’escut es completaria amb una faixa ondada d’atzur rivetejada de plata, figura que en heràldica representa rius i corrents d’aigua, i que faria referència al Ridaura, clau en els topònims de la Vall d’Aro i punt de trobada entre els dos nuclis. Pel que fa als metalls, trien l’atzur, per reforçar-ne el caràcter marítim, i l’or, per la capitalitat històrica de Castell d’Aro.

L’alcalde, Maurici Jiménez, és partidari de trametre la proposta “a la Generalitat, conjuntament amb el canvi de topònim” –vegeu la peça adjunta– i Barreda, que va publicar la proposta en el volum 39 de la revista de l’Institut d’Estudis del Baix Empordà, destaca que la major polèmica ha estat per la inclusió de la corona mural de vila, que sempre apareix sobre els escuts de poblacions de més de 10.000 habitants. Anteriorment, els governs locals demanaven incloure en l’escut alguna al·lusió simbòlica a s’Agaró, però Barreda defensa que la història del nucli és massa recent, tot just fa un segle, i que en tot cas el territori històric seria el del pla de Sant Pol, compartit actualment amb el terme de Sant Feliu de Guíxols.

LA DATA

7.11.1932
Barreda
ha trobat al llibre d’actes de l’Ajuntament per primer cop l’escut actual, que no s’adapta a la normativa.

El govern local també estudia adaptar el topònim

Al marge de l’escut i en paral·lel, l’alcalde, Maurici Jiménez, avança que tenen converses obertes amb la Generalitat per adaptar el topònim actual del municipi, Castell-Platja d’Aro i s’Agaró, a la normativa oficial, que no preveu l’ús de guions. Segons l’Institut d’Estudis Catalans, “el guionet es fa servir en els noms compostos quan es desfiguraria la fesomia dels components o en dificultaria o alteraria la lectura”, com a Mont-ras, però per a la població, que seguiria els passos de Calonge i Sant Antoni, Jiménez explica que es decanten per la fórmula “Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró”, amb totes tres entitats de població presents.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia