Cinema

Spielberg filma els seus records

El cineasta aboca les seves vivències d’infantesa i adolescència a ‘Los Fabelman’, nominada a set Oscar

“Quan t’involucres com a cineasta en un projecte, encara que sigui amb el guió d’una altra persona, abocaràs la teva vida al cel·luloide, t’agradi o no.” Ho afirma Steven Spielberg en les notes promocionals de Los Fabelman , la seva última pel·lícula, que l’ha tornat a situar entre els favorits als Oscar, amb set nominacions. “La majoria de les meves pel·lícules han estat un reflex de coses que m’han passat en els meus anys de formació”, continua Spielberg. Però amb Los Fabelman ha anat molt més enllà: el retrat d’aquesta família jueva és un reflex bastant fidel de la seva pròpia família, de la infantesa i adolescència a l’Amèrica dels anys cinquanta i seixanta: un pare enginyer i una mare pianista que auguraven el doble vessant de la seva obra (tècnic virtuós i alhora artista); tres germanes amb qui comparteix jocs i rialles; la fascinació pel cinema descoberta als sis anys amb L’espectacle més gran del món, de Cecile B. DeMille; les pel·lícules casolanes que feia amb la família i amics...

Pares i també persones

La pel·lícula reflecteix també un episodi familiar que el va marcar: “Als 16 anys va passar una cosa que em va fer deixar de veure la meva mare com a progenitora i començar a veure-la com una persona. Crec que tots els nois en un cert moment de la vida tenen aquests instants en què s’adonen que els seus pares també han estat persones tota la vida.”

Spielberg manté una llarga amistat amb el prestigiós dramaturg i guionista Tony Kushner, guanyador dels premis Pulitzer, l’Emmy i el Tony. Va ser ell qui, durant el rodatge de Munich (2005), va fer una pregunta a Spielberg que va encendre la metxa d’aquest film: “Quan vas decidir que volies ser director de cinema?” Spielberg confessa: “No hauria estat capaç de fer aquesta pel·lícula sense algú [com Kushner] que de veritat admirés i adorés, algú que em conegués tan bé i a qui estimo i respecto absolutament.” I hi afegeix: “L’únic que importava era poder obrir-me a algú, deixar anar tot el meu bagatge davant una persona sense sentir cap vergonya ni pudor.” El repartiment no inclou grans estrelles, sinó bons actors d’aspecte molt normal. Els papers principals són interpretats per Michelle Williams (la mare), Gabriel LaBelle (Sammy, l’àlter ego juvenil de Spielberg) i Paul Dano (pare).

Film lluminós

La filmografia de Spielberg es pot dividir en pel·lícules més lluminoses (E.T., La terminal...) i d’altres que exploren el costat més obscur de la humanitat (Tauró, La guerra dels mons...). Sense obviar episodis com l’antisemitisme que va patir a l’institut, Los Fabelman pertany clarament al primer grup: una història lluminosa, amb moments molt emotius, que busca la connexió amb una idea que diu la mare als inicis del film: “Les pel·lícules són somnis que mai no oblidaràs.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.